Traccia corrente

Titolo

Artista

Show attuale


L liber: Cirillo dell’Antonio Bora e la Scuola d’arte di Moena

Scritto da il 7 Giugno 2021

L liber, rencurà da Annalisa Zorzi e Fabio Chiocchetti, l’é per gran pèrt per talian con vèlch toch per ladin scrit dal medemo Zerilo e dal Canori. L’é spartì te 5 pèrts. La pruma regoi l’autobiografia »Aus meinem Leben« scrita dal Zerilo per todesch del 1955 e integrèda da el enstes canche l’à compì 80 egn, traslatèda da Annalisa Zorzi. La seconda pèrt é duta dedichèda a la Scola d’èrt de Moena che à abù regnèda demò 8 egn, dal 1946 al 1954, e vegn publicà i trei raporc scric del 1948, del 1949 e del 1951 dal Zerilo per portèr dant duta l’atività de la Scola domanan che la posse jir inant. La terza pèrt rejona de la publicazions e de la vita culturèla a Moena, recordan l gran contribut dat dal Zerilo Bora per la crescimonia de sie paìsc, tant te la scola che te etres setores. Anter l’auter vegn metù dant la teoria de la proporzions studièda fora dal maester dell’Antonio acioche i studenc posse emparèr più sorì a dessegnèr e zipièr l corp de la persones e vegn publicà ence i articoi per ladin che l Zerilo aea scrit per »Nos ladins« dal 1953 al 1959. La 4^ pèrt del liber, che à per titol »L’epilogo« rejona amò de la Scola d’Art de Moena e de coche chesta à cognù serèr, e la tol ite ence la »Chiarificazion« che l Zerilo à scrit de dezember del 1954 per responer a la obiezions del Comun. En ultima l’é la pèrt dedichèda a la testimonianzes, con l raport pien de stima fat da l’ispetor Dionigio Fanton del 1949, ma soraldut l recort de si arlieves, anter chisc ence artisć de valuta: duc che recorda con gran stima, amirazion e recognoscenza l maester Zerilo e chel che i à podù emparèr da el.

L liber, rich ence de reproduzions de operes de l’artist e de sie arlieves, se sera con la testimonianza del Canori, e sia rima dal titol »La più gran bora«, simbol del tratament che Moena ge à resservà a sie gran artist, dijan: »Stajonse ben e no fajon più de cheste!«. Giusta fenì de stampèr da la stamparia La Grafica de Mori, l liber, che à l patrozinie de la Magnifica Comunità de Fiem e del Comun General de Fascia, vegnarà prejentà a Moena a la Sègra de Sèn Vile. Te la medema ocajion vegnarà prejentà ence la neva edizion del liber de poejies »Dò l troi de la speranza« del Tinoto Monech (Valentino dell’Antonio) che l’Union e l Grop Ladin da Moena, ensema con la Cassa Rurala Dolomites, à enjignà per recordèr chest auter gran om de cultura moenat en previjion del cedean di 40 egn da la mort, che sarà l’an che vegn. Semper da Sèn Vile vegnarà fora ence n numer de Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena, che sarà en gran pèrt dedicà a chisc gregn omegn de cultura che ge à dat luster a sie paisc e a duta Fascia.


Opinione dei lettori

Commenta

La tua email non sarà pubblica. I campi richiesti sono contrassegnati con *