Traccia corrente

Titolo

Artista

Show attuale

Monci

09:00 12:00


Tour n con’ dla sustenibltà a Urtijëi: focus sun mubiltà y turism

Scritto da il 11 Marzo 2022

Prima sëira de nfurmazion n merdi ai 8 de merz a Urtijëi per l tour te Südtirol dla strategia per l svilup sustenibl dla provinzia: gran descuscion y partezipazion di zitadins.
Te chësta enes possa zitadines y zitadins cuntribuì a ti dé forma ala strategia de sustenibltà per Südtirol cun na lingia de evënc te duta la provinzia. La prmia tapa dl tour ie stata a Urtijëi n merdi ai 8 de merz da sëira. Co mudelé l daunì te na maniera sustenibla? Ce sort e daunì uel pa la jënt veramënter? Chëstes ie la dumandes a chëles che la sëira de nfurmazion cun l Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher y l’assessëur provinziel Daniel Alfredier à purvà a dé na resposta. Deberieda cun i reprejentanc dla Jonta provinziela, fovel prejënc nce l ambolt Tobia Moroder, la vizepresidënta dl raion comuniter Christine Senoner, l presidënt de Eurac Reseach Roland Psenner y la jurnalista y muderadëura Sabina Drescher.

I partezipanc uel plu desvalivanza, cuoperazion, bën dla cumenanza y politica tlimatica per l daunì

La sustenibltà ie n argumënt mpurtant per i partezipanc ala sëira, coche desmostra la nrescida spontana danter i 120 prejënc (4,4 ponc sun 5). Per chël che reverda economia y inuvazion, coche nce educazion y cultura, ie i dac de Südtirol positifs. Manco positifs nveze ie i dac n con’ de natura y ambient, aldò dla minonga di prejënc. La ndesfidedes per Südtirol per chël che reverda la sustenibltà ie l trasport, l mudamënt tlimatich, la giustizia soziela, l overtourism y la mancianza de personal cualificà. Per l daunì (2030) ulëssa i partezipanc ala sëira na majera richëza linguistica y culturela, n stil de vita plu modern y digitel, coche nce na sozietà solidala y, per chël che reverda l’economia, plu cuoperazion y urienamënt al bën dla cumenanza. L dassëssa vester na cultura politica partezipativa y na cuoperazion naziunela y sëura i cunfins ora. La politica tlimatica dassëssa vester na priurità, coche nce la manieres de produzion urientedes ala ressurses.

Mëter n droa i ntervënc se damanda ani. Atenzion ala cualità dla vita y ala cumpensazion

Sun la basa di resultac dl stude, à l prufessëur Roland Psenner, presidënt de Eurac Research, sotrissà de plu svilups ambientei y la ndesfidedes aldò, coche l sciaudamënt globel o l mudamënt dla nuzeda dl fonz. “Suvënz se damandel ani dala mplementazion dla mesures de prutezion ambientela y tlimatica nchin al miuramënt cuncret dla cundizions ambienteles” à auzà ora Psenner, sotrissan che l duvier ie ?ën chël de mëter n pratica la transizion. La sustenibltà tën cont de aspec ecologics, economics y soyiei, per chëi che n muessa abiné n balanz acioche la sozietà posse miuré si cualità de vita, à sotrissà l ambolt Moroder. Davia che Gherdëina se à svilupà scialdi debota tl tëmp, iel rie fé n var de reviers ?ën, à dit Moroder.

Kompatscher: “Südtirol tlima-neutrel dan l 2050”

L Presidënt Kompatscher à sotrissà: “Ulon arjonjer na drëta neutralità tlimatica dan l 2050. Tl daunì iel mpurtant viver y lauré cun respet ti cunfronc dla ressurses, che ne uel nia dì renunzië o fé demanco, ma se cunzentré sun chël che ie veramënter debujën. Per cuntrasté la estinzion de n valguna sortes de tieres y plantes, vala de stravaré i raions naturei. Südtirol ie sun la bona streda, davia che n chert de si raion ie bele sot a scunanza, ma nce l’agricultura muessa unì restrutureda, à dit Kompatscher. Aldò dl Presidënt, muessa Südtirol se urienté de viers di ubietifs de svilup sustenibl (Sustainable Development Goals o SDG) dla Nazions Unides. “Nvion duc a fé pea pra la elaburazion y a mëter n droa la strategia de sustenibltà per rënder Südtirol dëni de unì vivù tl daunì” à sotrissà Kompatscher.

Alfreider: “La cuoperazion ie debujën per la mubiltà lesiera sun i jëufs dla Dolomites”

La mubiltà, coche bujën fundamëntel dla populazion, dassëssa unì fata ora deberieda te na maniera sustenibla, à sotrissà l assessëur provinziel ala mubiltà Alfreider. Per chësc fin ie la trasses dl trasport unides analisedes tl detail y, tan inant che la va, iel unì sustenì l passaje a na mubiltà nëta y lesiera. Per sostituì l auto privat coche mesun de mubiltà prinzipel cun l servisc publich, muessa i servijes de curieres y ferates unì aumentei y l unirà sustenì i spustamënc a pe y cun la roda, à dit Alfreider.

Mesures n con’ de mubiltà y turism per l 2022

La dumandes di zitadins ie states dantaldut n con’ dla mubiltà y dl turism. Per na gestion nueva dla mubiltà per i jëufs dla Dolomites iel debujën de na fundamënta digitela y de normatives (per ejëmpl la stlutes) y l renfurzamënt dla cuoperazion costrutiva dla Regions y i Chemuns nteressei. Per l 2022 iel udù dant truepa mesures mpurtantes, danter chëles cuntroi plu avisa y mesurazions dla fuera per motors y auti, n lim de velozità y ntervënc conra l parchejé “salvere”.

“Ne messon nia ntervenì mé sun i jëufs, ma bele dant avisan i vijitadëures. L ubietif cialan tl daunì ie chël de limité l azes” à dit Alfreider. I gran evënc coche la Copa dl Mond de schi dassëssa unii tëuc ca coche ucajion per nvestì tla mubiltà sustenibla. Per na ferata de Gherdëina iel n stude de percurs da pert dla STA, ma al mumënt degun finanziamënt.

La descuscion à tucà nce la mesures ududes dant dala Jonta provinziela contra l’espanscion dla gran ativiteies turistiches n realzion ala cumpëida de liec. Kompatscher à dat da lecurdé l bujënt de mëter lims nia mé per stravardé ambient y cualità dla piteda, ma nce per miuré l’esperienza di ghes?. Davia che la deficultà de abiné personal vën for majera, iel mo plu da se damandé sce na majera piteda sibe bën per zeche.

N mierculdi ai 9 de merz iel nce stat n workshop cun moderazion tla Cësa de cultura a Urtijëi. I nteressei à pudù aprufundì la tematiches y lauré ala strategia de sustenibltà dl stat.


Opinione dei lettori

Commenta

La tua email non sarà pubblica. I campi richiesti sono contrassegnati con *